divendres, 19 de setembre del 2008

L'estruç



L' estruç (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gran. Fa fins a 2,5 metres d'alçada i no pot volar.
Els estruços tenen el coll i les cames molt llargs i poden córrer fins a 65 km/h.
Es troben, de forma natural, a les sabanes i als semideserts d'Àfrica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa.
Els estruços són prou grossos perquè un humà petit els pugui cavalcar i han estat usats en certs llocs del nord d'Àfrica i Aràbia com animals de curses.
A la mitologia popular, l'estruç és famós per amagar el cap dins la terra al primer senyal de perill. No s'han registrat observacions d'aquest comportament, encara que se sap que els ocells posen el cap i el coll en terra per parèixer més poca cosa quan s'acosta un depredador. Quan se senten amenaçats els estruços poden arribar a ferir greument, amb coces de les seves poderoses potes, als seus atacants.
Els estruços nien comunitàriament. Unes quantes femelles ponen els ous dins el mateix niu, on són covats per la femella dominant, durant el dia, i pel mascle, durant la nit. Els ous d'estruç són els més grossos d'entre tots els ous.
L’estruç pot arribar a pesar un 120 quilograms. El seu cicle reproductiu és d’una posta de 40 ous per temporada dels que uns 75 % són viables i naixeran després de 40 dies d’incubació
Les parelles que es formen són estables al llarg de tota la seva vida.
Després de néixer és el moment més delicat pels pollets, que han de ser vetllats amb cura fins als tres mesos ( ha de coincidir amb l’estiu) moment en que ja poden valer-se per si mateixos.
A més a més de ser l'au més grossa del món, l'estruç és, segurament, l'animal més ràpid sobre dues potes, ja que arriba a córrer a 71 quilòmetres per hora. No pot volar, i per fugir del perill fa servir les seves llargues i poderoses potes. Passa la major part de la seva vida en petits grups, i arriva a viure 50 anys.

dijous, 18 de setembre del 2008



A qui no li agrada la natura? Faig aquest bloc perquè a mi m'encanta i crec (només crec, eh?) que a tothom (bé, quasi tothom) li agrada. Però les persones que no els agradi la natura (o que diguin que no els agrada) els hauria d'agradar (principalment perquè no existirien). Prou! Val, ja està, avui no tinc gens d'inpiració. En aquest bloc hi publicaré sempre que tingui temps informació sobre llocs apassionants, animals extraordinaris, boscos densos, llacs profunds, deserts interminables... Més que res per sortir una mica de la rutina horrible de l'institut. Dit això, res més. Bé, potser si... VISCA CATALUNYAAAAAAA!!!!